XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

dilluns, 22 de març del 2010

Cape Epic. 22.03.2010 2a etapa: Ceres-Ceres (120 km/1.625 m)


Avui ens hem llevat a les 5 del matí. Estàvem a 10º positius i feia molt de fred. Malgrat tot, hem hagut de seguir amb les rutines habituals. En primer lloc, hem anat a esmorzar (sembla que millor que ahir). Seguidament hem hagut de córrer a buidar, no fos cas que duguéssim massa pes i això ens impedís portar un bon ritme al llarg de l'etapa. Ja amb el pes ideal, hem anat cap a la sortida. Hem sortit de la graella B, a les 7 hores. Tothom surt a fons, i nosaltres també, però ens han fet sortir per una pista molt polsosa, tant que no veies el corredor del davant. Dúiem un bon ritme, tot i que a en Joan li està passant factura la mala jornada d'ahir amb les molèsties a l'estómac.

Quan el grup s'ha estirat una mica, hem entrat per corriols i ja no els hem deixat durant tot el dia. El xol ens ha ben castigat. Avui no hi havia núvols i d'ençà que el sol ha començat a estar alt hem patit una calor asfixiant. Els corriols i les trialeres, que en un primer moment ens han semblat la mar de divertits, s'han anat fent cada vegada més esgotadors i interminables. Tenim el cul ben baldat. Ens hem trobat davant de molts trams en què no podíem pedalar, ja que la sorra tova esmorteïa tota la inèrcia que dúiem quan hi entràvem. Ens costava trobar un ritme constant, un ritme que ens hauria ajudat a treure'ns quilòmetres de sobre. Però el terreny canviava constantment i es feia difícil trobar una cadència que ens anés bé en tot moment. Això ha fet que els darrers 20 quilòmetres se'ns fessin realment interminables.

Sabíem que això seria dur, i realment és dur. Aquí no ens regalen res. Afortunadament, hem acabat l'etapa i estem sans i estalvis, tot i que el cansament es fa notar, i tot just hem acabat la segona etapa. A veure si ens refem i podem seguir demà i els dies que vénen després. Em sap greu haver enganyat en Joan i haver-lo ficat en aquest sidral. Però tinc molta fe en ell i sé que no es donarà per vençut. És gran, en Joan. Jo l'animo tant com puc, però penseu que a mi tampoc no em sobra res.

El gran problema que tenim és que aquí la gent roda molt; més aviat vola, i nosaltres ens defensem més bé escalant. Però aquí el terreny és més aviat rodador.

També ens sembla que no ho estem fent gaire bé perquè estem envoltats de gent que té un gran nivell. Si veiéssiu els del darrere...!

És increïble la calor que fa aquí. Estem suant la cansalada. Avui han hagut d'allargar el temps límit a l'arribada perquè s'ha quedat molta gent enrere. Les temperatures extremes i la duresa de la prova han causat que hagin tingut lloc alguns abandonaments, sobretot per deshidratació. En l'etapa de demà hi ha hagut algun canvi. Un cim al qual havíem de pujar s'ha anul·lat perquè el propietari s'ha negat a donar pas a la prova. Això ha fet que s'hagi elaborat una ruta alternativa que ha fet augmentar el quilometratge de 100 a 120. El canvi de plans, no obstant, no implica --i ens ho han ressaltat molt-- que la tercera jornada hagi de ser menys dura per no pujar al cim; contràriament, serà tan dura com l'etapa d'avui.

Avui he caigut. Ha estat una caiguda sense conseqüències, ja que no m'he fet cap mal. En una trialera, per la qual baixava a poc a poc, la roda de davant m'ha quesat clavada i no s'ha desenganxat de terra. Com que hi ha aquestes pedres tan... emprenyadores...!

Finalment, també alguna nota agradable i que agraeixes és que quan acabes l'etapa, deixes la bici a l'arribada i allà te la renten i te'n fan el manteniment (ajustar frens, greixar, etc.). Com ho agraeixes! Quina organització!

Bé, i finalment avui m'ha trucat l'Elena Cots i he parlat per ràdio Arenys de Munt. Diu que demà al matí si voleu em podeu sentir, tot i que no sé a quina hora.

Resultat final: posició 104 de la nostra categoria; posició 117 de la general.

Gràcies, amics, pel vostre seguiment de les nostres peripecies.

Resistirem. Som d'Arenys de Munt!

Demà, més!